PRESTACIÓ PER MATERNIAT EN ELS CASOS DE LA MATERNITAT SUBROGADA.

Cada vegada més, moltes persones solteres, matrimonis o parelles amb dificultats de tenir fills, després d’haver passat per diversos tractaments de fertilitat i/o llargs processos d’adopció fallits, acudeixen a la maternitat per subrogació o substitució com a últim recurs.

La maternitat per subrogació o ventre de lloguer es defineix com un contracte en el que s’acorda la gestació d’un nadó, amb o sense preu, a càrrec d’una dona, que renuncia a l’afiliació materna a favor del contractant o d’un tercer. També es defineix com una forma de reproducció assistida.

En el nostre ordenament jurídic, el contracte de maternitat per subrogació o substitució és nul, d’acord amb l’article 10.1 de la Llei 14/2006 sobre les Tècniques de Reproducció Assistida . Malgrat tot, els Tribunals admeten alguns drets derivats del mateix, com el reconeixement de la prestació per maternitat. Després de vàries sentències contradictòries, el Tribunal Suprem ha fixat doctrina, determinant que en els supòsits de maternitat subrogada o ventre de lloguer procedeix reconèixer la prestació per maternitat, ja sigui en base a la maternitat o aplicant l’analogia amb l’adopció o l’acolliment.

Els principals motius d’aquesta decisió són: 1.- Encara que el contracte de maternitat per subrogació o substitució és nul de ple dret, no es pot negar al menor l’exercici de determinats drets. 2.- El Tribunal de Drets Humans pren com a base l’article 8 del Conveni Europeu per la protecció de Drets Humans per resoldre qüestions relatives a l’assumpte que ens ocupa, concloent que qualsevol decisió que afecti als menors nascuts amb aquestes circumstancies, els Estats han de resoldre tenint en compte l’interès superior del menor. Encara que la tècnica de naixement per subrogació sigui nul·la a efectes jurídics, l’infant que neixi amb aquestes circumstàncies tindrà una família i, per tant, l’Estat ha de garantir i permetre que es creï el vincle familiar, essent essencial, a tal efecte, el període de descans i prestació per maternitat.

3.- La prestació per maternitat i els descans de la mare té una doble finalitat, d’una banda, el descans i recuperació de la mare, i d’altra banda, la de garantir l’especial vincle de relació entre mare i fill, després del naixement del menor. En el cas, d’acolliment o adopció, la recuperació de la mare no és necessària, però si la necessitat de consolidar vincles. No és pot negar a un menor nascut per maternitat de subrogació el dret a que la seva mare gaudeixi del mateix, el cuidi i estableixi els primers vincles efectius. En interès del menor i a l’objecte d’evitar un tracte discriminatori per raó d’afiliació, els menors nascuts per subrogació mereixen gaudir de la mateixa protecció que aquells fills nascuts de part natural, adoptats o acollits.

4.- Es consideren jurídicament equiparables a l’adopció i a l‘acolliment preadoptiu, permanent o simple, aquelles institucions jurídiques declarades per resolucions judicials o administratives estrangeres, que tinguin per finalitat i efectes jurídics els previstos per l’adopció i l’acolliment preadoptiu, permanent o simple, amb una duració inferior a un any, amb independència de la seva denominació. En el cas de la situació dels menors nascuts per subrogació derivada d’una resolució estrangera es poden assimilar a l’adopció o a l’acolliment, i per aquest motiu, també procediria el reconeixement de la prestació per maternitat.

Sé el primero en comentar

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*