ACCIDENT “IN ITINERE”

L’accident laboral “in itinere” és aquell que un treballador pateix durant el trajecte d’anada o tornada a la feina.

La jurisprudència ha anat perfilant aquesta figura, establint els requisits que han de concórrer a l’hora de determinar si s’ha produït un accident “in itinere”. Així doncs, la jurisprudència exigeix els següents elements:

1.- Element geogràfic: L’accident s’ha de produir en el trajecte que el treballador fa normalment per anar de casa a la feina o tornar de la feina a casa.

2.- Element cronològic: L’accident s’ha de produir dins el període de temps que el treballador inverteix normalment per desplaçar-se del seu domicili a la feina, o viceversa. Per tant, s’ha de donar un nexe causal entre l’accident i el trajecte d’anada i tornada. El recorregut no es pot modificar o alterar per interessos personals del treballador, com, per exemple, desviar-se del trajecte habitual, per anar a comprar o a visitar un amic (diferent seria si el treballador s’ha vist obligat a modificar el seu camí habitual perquè el carrer esta tallat per obres).

3.- Element teleològic: El motiu del desplaçament ha de ser per iniciar o acabar l’activitat laboral i tornar al seu domicili, sense que hi hagi interrupció per motius personals.

4.- Idoneïtat en el transport utilitzat. El mitjà de transport utilitzat ha de ser racional i adequat. El treballador no ha d’actuar amb imprudència temerària (com anar a peu per una carretera nacional més de 20 Km) o contra prohibicions expresses de l’empresa.

Ara be, a partir d’una Sentencia del Tribunal Suprem dictada l’any 2013 es comença a matisar i revisar aquests requisits. Neix la necessitat d’adaptar aquesta figura a la nova forma d’organització laboral, familiar i social que tenim.

Així, doncs, el Tribunal Suprem va ampliar el concepte d’accident “in itinere” al considerar com a tal aquell que va patir un treballador, un diumenge, quan tornava de la seva residencia familiar, situada a Lleó, per anar al municipi d’Almazán, lloc on treballava i residia entre setmana. El treballador s’havia desplaçat fins Almazán, el diumenge, per poder descansar i anar a treballar el dia següent.

En aquest cas, el Tribunal Suprem va considerar que aquest accident era “in itinere”, ja que, malgrat haver-se produït un dia abans d’incorporar-se a la feina, no hi havia dubte que el viatge s’havia fet amb l’única finalitat d’anar a treballar.

El Tribunal Superior de Justícia de Galicia, en Sentencia de 12 de maig de 2016, també amplia el concepte d’accident “in itinere”, seguint la línia de jurisprudència marcada pel Tribunal Suprem.

En aquest cas, el Tribunal Superior de Justícia de Galicia resol el cas d’una funcionaria interina d’un col·legi d’educació infantil i primària que va patir un accident quan tornava de dinar d’un restaurant per incorporar-se al seu lloc de treball. El Tribunal considera que cal relativitzar el concepte de domicili habitual, ja que el nucli essencial no consisteix en anar o tornar de casa a la feina, sinó desplaçar-se d’un lloc a l’altre a conseqüència del treball.

El Tribunal Superior de Justícia de Galicia entén que el fet d’anar a dinar a un restaurant forma part d’un comportament social acceptable, que el desplaçament del restaurant al col·legi es va dur a terme per motius estrictament laborals i que no es va trencar el nexe causal entre el recorregut que va fer entre el lloc on es trobava (el restaurant) i el col·legi.

Sé el primero en comentar

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*